"I really don't no life"
Joni Mitchell
El que no sospita és que la tristesa
és un escut protector molt poderós.
Asseguda als límits del llit,
els ulls de la dona,
convertida en pedra per una casualitat,
perden la inocència i es fan profunditat
com l'oceà que mira.
Ella dubte entre abocar-s'hi
o quedar-se convertida en estàtua de sal.
No sap el llarg camí que l'espera
però ja ha decidit
que ha de començar a caminar.
Per la Montse.
11.02.2010
M'he quedat muda. És l'emoció per la bellesa i per allò de veure'ns reflectits.El llarg camí tu el coneixes bé, veritat?
ResponderEliminarEl poder guaridor de les paraules en mans d'una artista. Això és Both Sides now... L'artista ets tu.
Crec saber alguna cosa d'aquesta Montse. Les llàgrimes acaben d'estobar l'estàtua de sal...
Jo també t'estimo. Ens veiem ben aviat, princess.