El terra de casa

De petis jugàvem a indis i cowboys,
mentre les meves nines dormien.
Tirats per terra,  
federats i confederats
I els indis.
Tots dos volíem els soldats,
perquè tenien el fort,
de fusta i amb tot d’accessoris i detalls,
els indis tenien només les tendes,
i no hi cabien a dins.  
I també a les caniques,
també tirats per terra,
els genolls sempre negres,
i els mitjons blancs,
negres també.
I les caniques es ficaven per sota la nevera
I es perdien,
I el terra tenia els forats justos,
Per fer el guà i el super guà,
I en coneixíem tots els bonys i ratlles.
Per això recordo sobretot el terra de casa
Cap altra infantesa podia ser més feliç.
Els millors companys de joc,
el meu germà gran i jo,
tirats pel terra de casa.
 
2 d’agost de 2014
Al meu germà gran Ignasi, pel seu 50