Juny 2009
Poema 2
He d’aixecar-me, doncs, apagar el fanal,
i començar de nou la caminada,
que tindrà, com sempre, el seu cansat final
en alguna platja, erma i desolada.
Però ara no, ara descanso...
Si de cas demà, quan arribi l’alba.
Ara només, tanco els ulls i penso
que pensar en tu, avui, ja no em salva.
