Aquests són dies estranys d'estiu.
Tot és diferent, el sol no escalfa com abans,
i les hores passen en un rellotge sense busques.
Els llibres s'acumulen i es barregen,
i es conten històries entre ells
i s'intercanvien els mots, només per jugar.
Els poetes jeuen mig adormits
i només obren els ulls per comprovar
que encara hi ets,
que esperes, pacient, el vers dolç de setembre
Com me'n feu de falta encara...
i que poc us ho he fet saber
Sento enyorança de qui encara no ha marxat
i ploro damunt d'aquests mots
per les desolades hores que m'esperen
de solitari desampar.
