"Abaixa, oh mort, les tanques..."
Emily Dickinson
De vegades els veia pels carrers del poble
els dos caps a la mateixa alçada,
caminant amb ritme acompasat
ell-al-d'ella, ella-al-d'ell
així cantaven els seus passos...
Així els veia, tal com un dia
no vas voler presentar-me'ls
igual, sempre els he vist igual que aquell dia
la imatge congelada
esperant que fessis alguna cosa.
Al costat mateix, els nens juguen al despertador.
I ells, compten les llambordes
aliens a la seva propia icona.
Per un moment vaig pensar que significava alguna cosa
haver estat allà, i que acabaries per fer.
És per això que vaig plorar.
Podria haver estat.
Ara ja no hi penso,
ja no hi penso.
