"Abaixa, oh mort, les tanques..."
Emily Dickinson
De vegades els veia pels carrers del poble
els dos caps a la mateixa alçada,
caminant amb ritme acompasat
ell-al-d'ella, ella-al-d'ell
així cantaven els seus passos...
Així els veia, tal com un dia
no vas voler presentar-me'ls
igual, sempre els he vist igual que aquell dia
la imatge congelada
esperant que fessis alguna cosa.
Al costat mateix, els nens juguen al despertador.
I ells, compten les llambordes
aliens a la seva propia icona.
Per un moment vaig pensar que significava alguna cosa
haver estat allà, i que acabaries per fer.
És per això que vaig plorar.
Podria haver estat.
Ara ja no hi penso,
ja no hi penso.
Me alegro de que la inspiración te sobrevuele y más que recuerdes que las carambolas no son por azar.
ResponderEliminarGracias, Juan Carlos, me sigo sorprendiendo cada vez que compruebo que aún soy capaz de contar algo. Son momentos fugaces, pero me hacen feliz, porque son míos, porque son pocos, porque sigo queriendo, de vez en cuando, estar conmigo misma
ResponderEliminarPer sort, hi ha vida abans de la mort.
ResponderEliminarEl ritme, la música, la metàfora, la bellesa de l'alegria i de la tristesa i l'enyor... T' estàs professionalitzant, estimada. Molt bell. Un petó.
Mil gràcies, Mon.
ResponderEliminar