sábado, 21 de noviembre de 2009

De una carta

"...y que me lleves tu a mi"
Billy Collins

Sigo...ahora contigo...
Busco horizontes, miro y olfateo.
Y te escribo:
La cuestión es no quedarse quieto
no quedarse siempre con lo de uno,
remover las aguas.

Sensaciones nuevas, desconocidas me atraen,
me renuevan el paisaje.

Igual que viajar,
ver cosas que nos resultan ajenas,

Cojo tu mano...
...llévame.

19/11/09

1 comentario:

  1. Llévame... para aprender. És el més excitant, aprendre dels altres i amb els altres.

    M'agrada aquesta idea, molt.
    "Fantasmas" és tan inevitable, estimada amiga... Acabarem amb ells, segur.
    Molts petons.

    ResponderEliminar